in nomine

no et puc treure del cap... no saber quan et tornaré a veure. no tenir forma de contactar-te, de moment...repetesc mentalment el teu nom, com invocant-te , com si així pogués fer que apareguessis... quines ganes de comprovar que et puc fer caure de genolls, sentir-te tard o d'hora entre es meves cuixes... voldria saber ja qui ets més enllà de la roba i el món de les elits on et mous... un submís? un dominant? un vainilla desencantat i predispost o un dels que ja s'ho saben tot i més... "depravat"? hiperactiu? desesperat? obvi? inesperat? prepotent? no sé... jo diria que pots ser un bon candidat... quan un neix a un nucli de pressió i s'aventura dia a dia al món i soporta l'estirp, l'èxit, la lluita per mantenir-lo... quan s'espera tot d'algú que és al cim... aquest algú ets tu, tal vegada vulguis deposar les armes i ser humil, servil, just tu i el teu desig... qui sap, esper no equivocar-me, esper tenir l'oportunitat de comprovar-ho molt aviat...