la mort

sobrevindrà la mort i no em podré creure que la felicitat era part de la meva vida i no em creuré que els teus llavis han fet de mi una dona feliç com cap altra... vindrà el dia en què no hi haurà ningú a l'altra banda del uasap i se'm farà etern el futur... m'abandonaràs en la plenitud i hauré de filtrar de nou la gent que mira, que diu, que fa... m'agrada tenir-te, buidar-te, ... t'enyoraré sense gaires esperances de retrobar algú com tú... m'és tan fàcil viure sabent que hi ets, que existeixes, que t'aferres al meu cony per xuclar-ne l 'essència... que colpeges les meves natges amb força quan no pots més, quan el mirall ens mostra units... quan gemegues incapaç d 'expressar la qualitat i la quantitat de plaer que experimentes embolicant la meva pell de la teva... sobrevindrà la mort i tot haurà estat un somni, una mentida... em quedaré orfe del teu amor ,de la teva voluntat d' humiltat i submissió, dels teus atacs de supremacia sempre atenuada per la teva obsessió per mi, per tenir-me des del descontrol... t'abandones i deixes que l'instint faci la seva feina, quedes exculpat... saps que sempre control, que sempre domin, que fins i tot el teu més petit acte de dominació és induït per la meva perversió... amor...