22 de març

ja ferà 10 anys de tot això, de blogs, de tu, de mi... deu anys de poder, de desfici, de culs de sac, d' amor de quatre lletres, a quatre potes, als quatre vents entre quatre parets... 10 anys respirant als parèntesis, visquent paral.lels a la vida, existint als moments intermedis dels altres... 10 anys com 10 minuts que ens galopen al pit mentre s'extingeix la teva vida i la meva avança despedint-se de tu però amb la pell abeurada de besades i carícies sense substitut...