enyorança

enyor sentir-te, sentir les tevés ganes d'apropar-te a mi a cada instant, cercar els moments per la fugida en direcció als meus braços... sospir per aquests minuts desesperats i desesperants... la teva absència és la presència més palpable de tu, t'esper, t'esper... i cada minut que passa és una esperança que mai s'acaba, mai he renunciat a tu, ni hi renunciaría... tants anys d'enyorança, d'esperes, no m'importen si tu n'ets el protagonista... els passatemps de la vida no omplen el buit que deixen cada una de les teves enyoradíssimes carícies... però m'he de conformar amb viure al fons del pou, on tot és fosc fins que t'hi atanses i veig la llum, una llum breu però suficient per donar vida a aquesta ombra que només és mou i batega quan tu te mous cap a ella....