de la vida correcta

si pogués ofegar tota aquesta ràbia, si pogués definir la soletat, si pogués fer entendre els mals interiors que produeixen les teves ones violentes informes... tota aquesta vida devora tu esdevé en un instant tan absurda... no hem construit ni un simple somriure junts, caminam ben paral.lels, l'un devora l'altre sense mirar-nos, sense sentir-nos, només som allà progressant en el nostre desamor inacabat...