inoubliable

t'enyor, t'enyor, t'enyor i la nostàlgia em fa regurgitar velles pors... t'enyor com la mort enyora la vida, t'enyor des de la fosca habitada de soledat... t'enyor jeguda al llit, amb la llum apagada, l'ordinador a les cames arrufades, amb ganes de tenirte aprop i ensumar-te.... t'enyor ara que veig que tot el que em queda és un hivern de sols tebs, de gelades, de neu i vent... t'enyor i no puc evitar-ho, t'enyor més enllà de la mar i la illa, t'enyor i no sé com oblidar l'amor, la dolçor, la passió, l'admiració... eres el tot impossible i t'enyor a ultrança, t'enyor en l'equidistància de bateg i paraula... t'enyor amor, amor de deu anys imbatibles... irretornables...