fràgil

perque han passat més de vint anys al teu costat i no t'has molestat en saber com fer-me tremolar, perquè després de tot no em fas sentir res més que ràbia i llàstima... he perdut tot el meu temps al teu costat, he hagut de completar el meu cor amb altres vides per no ser capaç de veurem tal com som, per no saber donar-me ni una sola paraula tendre, niuna sola carícia tèrbola... t'has perdut la millor versió de mi i ara som lluny de tu, al teu costat però sense cap connexió vàlida... ja no t'estim, ja note perdon la teva toxicitat i malgrat tot seguesc aqui addicta a la seguretat de la rutina, addicta. a la llibertat que em dóna estar amb tu... amb tu i els altres... quina llàstima... quina ràbia que me fa tot plegat....