volviste

veleta

pasas de las propuestas más indecentes, de las proposiciones más deshonestas, sucias, humillantes a una vida de corrección... pero en tus manos siguen las llaves de esos lugares en los que se culmina tu perdición, en los que ahogarías tu aliento en mi sexo... no me gustan las veletas pero siempre he admirado tus rendiciones...

lluny

tu

-i no vols res de jo?- te deman.
-tot!- me contestes.
tot no sé però sí sé del cert que tens coses molt valuoses per mi, la intel.ligència, la maduresa, la sobrietat amable, l'educació i la caballerositat d'una ànima pura que no gosa atansar-se al que sap que el pot fer embogir...
m'agrades, m'agrades però estàs a quilòmetres de mi, est un mur que es mostra però no es deixa franquejar... si un dia m'acceptes un cafè...